La Pilota: un esport del poble
LA PILOTA: UN ESPORT DEL POBLE.
En aquesta entrada, tractaré la història recent de la pilota valenciana i sobretot les meues experiències personals en el referent amb aquest esport mil·lenari.
En el referent a les meues experiències personals, no vaig tindre una interacció amb la pilota valenciana fins als quinze anys, on al meu centre de secundària a l'assignatura d'educació física vaig tindre la sort de practicar d'una forma molt reduïda aquest esport. Aquesta pràctica va ser principalment de frontó, ja que era la instal·lació principal que hi havia al meu centre educatiu i per això sigué la variant fonamental de la nostra competència. Tot i això hi havia un petit habitacle que el varem fer servir de raspall, per apendre aquesta modalitat començarem a raspar dins del centre.
Aquest fet va cridar l'atenció de la gran majoria d'alumnes que varen tindre moltes ganes de jugar al raspall, més enllà del frontó que es jugava de forma més habitual. Per poder jugar tots alhora al raspall es varen fer partides molt allunyades de la realitat d'onze contra onze, etc. Com aquest esport donava entrada a tots i totes les alumnes de la classe, tothom gaudia jugant, per tant les classes d'educació física on hi havia més llibertat de joc, el raspall es plenava. Per aquest motiu el mestre ens va obligar a deixar-nos el guant que vàrem crear per a les sessions de pilota a la nostra motxilla, ja que fins i tot al pati hi voliem jugar, la qual cosa creaven conflictes.
En el referent a la implicació i informació que he rebut al llarg de la meua vida i sobretot a l'àmbit familiar és gairebé inexistent, ja que ni els meus avis i la meua mare són valencians, tan sols una àvia va nàixer al petit barri de l'horta sud anomenat "Tres Camins". Va ser aquesta àvia la que va contar-me que quan ella era xicoteta hi havia poca gent que jugara a pilota, però tot i això quasi sempre parlàven de jugar, fins que ella va adonar-se que en gran mesura no els facilitaven la pràctica d'aquest esports desde el poder, tot i que no era ja prohibit com si havia estat uns anys enrere, no era ben vist desde els mandataris. No obstant això, contava que els seus germans sempre que romanien a casa, feien un petit frontó al pati per pal·liar la falta d'un trinquet a tant xicotet barri, i així podien passar hores i hores jugant un contra l'altre. Fins ella quan va crèixer va passar de veure com jugaven els seus germans majors a jugar amb ells sense fi.
La pilota, el nostre esport.
Aquesta entrada és molt personal i interessant. Jose ens ha contat un poc el seu coneixement sobre la pilota valenciana i alguna pràctica realitzada al seu Institut. També inclou un petit comentari d'una persona que li va contar un poc sobre la pilota quan ella era jove, i aquest fet m'agrada perquè pense que és important que les persones majors ens conten com era tot abans per poder seguir mantenint viva la tradició nosaltres. Les imatges també ens aporten informació i el llenguatge és atractiu.
ResponderEliminarLi pose un 9,5.
Me parece muy interesante que realizases este deporte en educación secundaria. En mi caso, solo he tenido intervención educativa en primaria. Recuerdo que durante secundaria, la práctica se enfocó más al deporte. Me parece interesante la forma en la que enfocas la entrada.
ResponderEliminarMi nota es un 9
Hola Jose Luis. Tu entrada me ha gustado mucho, en especial cuando cuentas que toda tu clase quería seguir jugando al raspall durante los recreos. Es una anécdota alentadora y reveladora, ya que evidencia que cuando se introduce y conoce la pilota valenciana en los colegios, los niños toman interés por practicarla y disfrutan muchísimo. En mi opinión el profesor podría haber organizado las partidas de raspall en los patios, en vez de prohibir que jugarais para evitar problemas. Por todo esto mi nota es 9,5.
ResponderEliminar